Llibres 2012

 Jonathan Franzen - Las Correcciones (Seix Barral)

Aquest ha sigut el darrer llibre del 2012. De fet l'he acabat de llegir el 31 (no a la nit no) El tram final del llibre m'ha enganxat. Les quatre histories que explica, a la manera Pulp Fiction, des del punt de vista de cadascú dels protagonistes arribaven al punt de confluència final.

Jonathan Franzen, pel que he llegit, es tanca aïllat del món i de les noves tecnologies fins que acaba els seus llibres. Potser d'aquesta manera es pot explicar aquesta crítica ferotge del neo-capitalisme, del "american way of life" allunyat de Hollywood. Mostrant les misèries d'una família acomodada del mig oest dels EUA. Sempre això sí, amb aquell toc d'ironia o d'humor que fa que pensis que tot encara pot anar pitjor.

La descripció dels personatges arriba fins al fons de l'ànima, del subconscient de cadascú d'ells.

Les correccions estan presents en tot el llibre

Per mí un gran escriptor, amb una prosa prodigiosa. A l'alçada de Philip Roth, Delillo o altres grans escriptors nord-americans.

Ja som al novembre i encara no he fet cap entrada aquests mesos. La veritat es que hi ha hagut aconteixements gens desitjables aquest any, que han fet que el bloc quedi en 2n terme.
Gairebé ja no recordo els llibres que he llegit aquest any, pero intentaré fer memòria. Potser me deixo algún, que ja el recuperare.
Ian McEwan - Solar

Un llibre que traspúa bon humor i cinisme per tot arreu. Molt agradable de llegir.
Jonathan Franzen - Libertad (Salamandra)

Una encertada descripció dels personatges, marcats pels atentats de l'11 S. I alhora una crítica al pseudocapitalisme i neoliberalisme nordamericà.

Mario Vargas Llosa - El sueño del celta (Alfaguara)

Patrick Rothfuss - El temor de un hombre sabio

Llibres 2011 (V)

Un dels últims llibres llegits el 2011 ha sigut "El mapa y el territorio" l'ultima novela de Michel Houellebecq. Com sempre m'ha deixat un bon regust de boca. Potser no tant com "Plataforma" però segueix aportant bones maneres. 

Un altre obra mestra del genial escriptor japonès. Tota l'acció es desenvolupa en una nit. Magistral. Me queda pendent llegir 1Q84.

Llibres 2011 (4)

A Contrallum / Thomas Pynchon

Un llibre complicat. Complicat de llegir, complicada la trama, l'autor, la lectura...
Segueix de prop la vida de la saga de la família Traverse. Un viatge a través del temps de l'espai, de les dimensions, etc.
Tota una experiència...

Purga / Sofi Oksanen

Després de "A contrallum" volia alguna cosa  més lleugera. Aquesta novel·la només ho es en pàgines. M'ha agradat molt la senzillesa en la narració i a l'hora la força dels personatges. Molt bona novel·la.

Llibres 2011 (3)

He llegit aquest llibre per recomanació de l'amic "Sisco" (gran lector/devorador de llibres) Un llibre mes fàcil de llegir que de "pair". M'explico, quan acabas de llegir-lo et sembla que no estàs fent res de profit, que hauries d'ndignarte, de fer algo, de fer fora als polítics corruptes, en fín de fer algo per canviar aquest món. Quanta raó té aquest home que ha vist que els canvis a l'Europa post 2ª guerra mundial només han servir per enfortir el poder económic dels grans lobbys financers.

Llibres 2011 (2)

Banana Yoshimoto - N.P.

Vaig començar aquest llibre uns dies abans del terratrèmol / tsunami / catàstrofe nuclear /... del Japó, i l'he estat llegint aquests dies, compaginant-lo amb les noticies que arribaven del país del Sol Naixent. Ha sigut una mena de homenatge particular a la cultura nipona. Haig de fer constar que ja havia llegit "Sueño Profundo" de la mateixa autora, i que sóc un seguidor de les noveles de Haruki Murakami.
Una novel·la molt intimista, subtil i "femenina" en cert sentit.
Desprèn un aire melancòlic i penetra en les sensacions i sensibilitats dels personatges.

ELS LLIBRES DEL 2011

Obro aquest post en majúscules perquè penso que pot ser un bon any en quant a lectura. Si més no, les primeres obres m'han satisfet literiariament.

Comencem per un clàssic:
Cien Años de Soledad - Gabriel Garcia Márquez.

Un llibre amb una gran força narrativa com es habitual en Garcia Marquez, amb passatges sorprenents, l'únic però podria ser la confusió en els noms, cognoms, etc de tota la saga Buendia. Sort que he trobat aquest arbre genealogic familia Buendia per no perdre'm en la jungla de noms.
Curiós el fet que, altres autors com ara Salman Rushdie utilitzen la mateixa metàfora visual de les papallones grogues.

Llibres llegits

 

Margaret Atwood "Oryx y Crake" (Ediciones B)

Es el llibre que estic llegint actualment, estic pràcticament a les acaballes. Llibre molt recomanat en àmbits literaris. Un altre llibre apocalíptic.Ciència Ficció que ens mostra un futur no molt llunyà amb les seqüeles d'una investigació genética galopant portada al caos final.

 

Gyorgy Dragomán - "El rei blanc" (La Magrana)

Llibre que recorda de vegades al "Niño del pijama de rayas". Narra les aventures d'un nen en algun país comunista de l'Europa de l'Est. Com vivien la vigilància i la repressió.

No ha sigut la polèmica controversia generada el que m'ha portat a llegir aquest llibre, sino com heu vist als anteriors posts, les magnífiques anteriors obres de Salman Rushdie. No puc dir el mateix d'aquesta, més aviat al contrari, es l'obra que menys m'agradat d'aquest autor. Un llibre difícil de llegir, plagat de cites bíbliques,  coràniques i apocalíptiques. Dificil d'entendre.

Charles Baxter - "Primera Luz" (RBA)

Entranyable novel·la que relata una senzilla trobada familiar el 4 de juliol. Les descripcions es fan marxa enrere en el temps. Comencen en l'actualitat explicant les tortuoses relacions entre dos germans per acabar en la infància quan aquesta amistat estava fora de tot dubte

Salman Rushdie "La Encantadora de Florencia" (Mondadori)

Gan Llibre de Salman Rushdie, torna a barrejar història i ficció.

Els llibres del 2010

Li devia una al Salman. No havia llegit res d'ell. No m'ha decepcionat pas. Molt al contrari, un gran descobriment.

Gran Llibre. Condensa en poques paraules molta sabiduria...

Seguint en la literatura fantàstica, aquest cop acompanyat de'n Murakami, que sempre es una garantia d'èxit.

 

El llibre del Rothfuss prometia...bona crítica, títol suggeridor

He començat l'any llegint l'ultim llibre del Dan Brown. Tenia curiositat, la veritat.

Ultims Llibres Llegits (2009)

Els homes que no estimaven les dones

Stieg Larsson (Columna)

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina

Stieg Larsson (Columna)

La reina al palau dels corrents d'aire

Stieg Larsson (Columna)

EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES

John Boyne (Empúries)

Aurora boreal

Äsa Larsson (Seix Barral)

La maravillosa vida breve de Oscar Wao

Junot Díaz (Mondadori)

El Quinto Día
Frank Schätzing (Planeta)

Un dels ultims llibres que he llegit

El fuego secreto de los filósofos Patrick Harpur

14 x 22 cm 462 págs

"Es probable, dice Richard Tarnas, que nuestra cultura quiera no tanto avanzar cuanto volver a la antigua perspectiva, aunque con otra apariencia, e invertirse simétricamente una vez más: del hombre a Dios, de la independencia a la dependencia, de éste al otro mundo, de lo empírico a lo trascendente, de la razón y el hecho al mito y la fe, de una humanidad que avanza a otra caída. Y como la cosmovisión científica se aproxima a sus límites, dice Harpur, esto puede estar sucediendo ya. Estas cosas (y muchos otros avatares de la cadena áurea), por sutiles, hay que decirlas de modo que se entiendan, que encandilen, pero que no resulten locas, como hace este sorprendente libro."
Isidoro Reguera. Babelia. El País. Agosto 2006

¿Puede escribirse en un solo volumen una historia completa de la Imaginación?
Patrick Harpur lo ha conseguido admirablemente en este libro, partiendo además de campos tan hetereogéneos como la filosofía y la mitología griegas, la poesía romántica, la alquimia, la psicología junguiana, la magia renacentista, el chamanismo, la ciencia moderna, los relatos de hadas y fantasmas, la náusea de Darwin o la magdalena de Proust… y todo ello para mostrarnos un fascinante y coherente itinerario por el que han pasado todas las diferentes sociedades humanas que han querido dotar a su mundo con un sentido formado a través de imágenes simbólicas.
Con inteligencia, Harpur sacude los rígidos “mitos” que han gobernado en los últimos siglos nuestro universo racional para recordarnos la existencia de otra manera diametrálmente opuesta de ver el mundo que consiste en saber también contemplar las cosas desde el ojo interno de la Imagina- ción; pues el secreto de esta singular Historia descansa, sobre todo, en comprender esta sutil manera metafórica de observar la realidad, a pesar de tratarse de una visión que la ortodoxia moderna ha querido siempre marginar.
Según Harpur, el defecto esencial de la conciencia postcartesiana radica en su literalismo; es decir, en su obsesivo afán de literalizar toda la realidad mediante una perspectiva particular que pretende ser la única y verdadera visión de todo lo real, cuando la realidad está lejos de ser algo simple o literal. En realidad, nuestra visión del mundo es solamente una visión, pero no el mundo. De ahí, que la gran lección que extraemos de la Imaginación sea la de asumir que, finalmente, solo es posible contemplar el mundo a través de alguna perspectiva metafórica, en pocas palabras, a través de un mito; porque “en realidad, el mundo que vemos siempre corresponde al mito en el que estamos”, sea del género que sea, en contra de toda visión literalista que, inevitablemente, nos hunde en nuestra propia ceguera.

“Harpur nos conduce a través de una serie de estancias secretas de la historia con tanta elocuencia y penetración que nos hace olvidar el tiempo… En cada capítulo, corta como un experto una nueva faceta de su piedra filosofal, hasta que la luz se expande por las vastas realidades multidimensionales más allá de nuestra imaginación. Yo haría de este libro una lectura obligatoria para cualquier persona que estudie filosofía, historia o psicología analítica”.
Dianne Skafte